Agricultura extensiva

L'agricultura extensiva (concepte oposat al d'agricultura intensiva) és un sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims d'insums de treball capital i fertilitzants amb relació a la superfície de terra que està conreant o al ramat que utilitza.^[1] Sol incorporar tècniques com les del guaret. L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres cereals en llocs com Austràlia (Conca del Murray-Darling).

A Europa, la zona d'agricultura extensiva correspon a les zones on l'agricultura conserva més naturalitat, allà on han estat identificats «sistemes agrícoles amb alt valor natural» (High nature value farmland per la Comissió Europea).^[2]

L'agricultura extensiva s'oposa a l'agricultura intensiva, que es caracteritza per rendiments per hectàrea molt elevats i la forma extrema dels quals és l'agricultura sense sòl. Per tant, utilitza pocs aportacions, està menys mecanitzat que l'agricultura intensiva en una superfície equivalent,^[3] i es caracteritza per rendiments relativament baixos. En realitat, el terme cobreix una gran diversitat de pràctiques i objectius.